En el present mandat s’han potenciat, per part de l’equip de govern, dues grans intervencions urbanístiques com som el PDU i el pla per als barris de muntanya conegut també pel seu “nom comercial” de “Cosint Barris”, ara sembla que li toca a l’àrea de Can Gavarrot.

Nosaltres hem estat crítics amb els dos primers -fins i tot tenim oberta una via judicial en relació al PDU-, si bé hem de reconèixer que el pla dels barris de muntanya ha millorat bastant envers al projecte inicial a causa de la pressió veïnal; en aquest sentit hem de dir que l’equip de govern com a mínim ha sigut sensible i flexible, cosa que aplaudim.

La qüestió de fons en tots aquests plans d’ordenació és que la filosofia és el finançament a través de la construcció d’habitatges privats. Sembla que és impossible trobar altres maneres de finançament i sembla que la privatització de la “res pública”, com també la relativització dels valors i els impactes mediambientals.

A més, tinguem en compte una matisació legal important: que un sòl no sigui no urbanitzable d’especial protecció no significa que… no sigui no urbanitzable ordinari. Pensem que en el cas de Can Gavarrot s’hauria de tenir molta cura en això, i també pensem que potser caldria intentar buscar solucions de finançament de les ordenacions urbanístiques que, en definitiva, no passin sempre pel “totxo”. Molt possiblement això també té a veure amb el model de ciutat que volem.

Jorge Romero, regidor

[Octubre 18] Can Gavarrot