El Regne d’Espanya és un règim polític amb un inquietant dèficit democràtic. La llei Mordassa, la llei Corcuera de la puntada en la porta, etcètera en són clars exemples. La  dissidència i la protesta estan perseguides des de fa ja massa temps, amb l’espasa de Dàmocles de ser acusats de terrorisme. El canvi del règim franquista a la monarquia parlamentària ha estat tan sols un somni d’estiu. Les paraules del monarca, les actituds del Govern d’Espanya, pròpies d’un estat autoritari, sense respecte a la divisió de poders, on el Govern central està manipulant, en funció dels seus interessos, el poder judicial (o és potser a l’inrevés?) en són només uns exemples. Comprenem les arrels dels conflictes i busquem una solució? O debatem, en una discussió sense rumb, de preguntes sense resposta, de rèpliques i dúpliques? Posicions enfrontades que són una nova baula de la cadena que ens arrossega a tots. Tan impossible és el respecte a les persones, a les seves idees, fomentant la llibertat de pensament i d’expressió? Fruits d’un esperit obert que basteixen una convivència cívica i… potser fraternal? Per què s’ha de tenir por d’aquest riu de soroll, espontani, lliure, multiforme, enriquidor, vibrant? Una obra simfònica o almenys orgànicament polifònica.

[Maig 18] Atado y bien atado