En aquest planeta d’homes lliures i dones submises, tota aquella dona que ha lluitat contra aquest model és identificada com a bruixa, lloba negra, amazona, dona fatal portadora de la ruïna. Com a homes, hem de lluitar (més enllà de contra el masclisme) contra el sistema global, que és el patriarcat. I defensar la diferència i desconstruir l’igualitarisme, que no qüestiona el model de societat. Per a què ser iguals, en un món ple de terra salada, cels grisos i mars enfurismats? Existeixen dues nocions del temps. La lineal: els esdeveniments avancen progressivament des d’un principi fins al final. La cíclica: no hi ha principi ni fi, el que ha succeït tornarà a fer-se present en cada període. Però tant en una com en una altra, ressona la frase dels inquisidors alemanys Kramer i Sprenger en el seu Malleus Maleficarum: Tota maldat és poca comparada amb la maldat de les dones. Va sent hora que cavalquem amb les filles del vent, per construir un futur basat en la no-violència, l’esperança, la solidaritat… I no n’hi ha prou amb paritats, números i llenguatges, ha de ser un terratrèmol que desintegri les entranyes del paisatge. Donem-li la benvinguda a la Lilith, que va reclamar i va obtenir la igualtat amb Adam i, amb ella, la seva llibertat.

[Estiu 18] Patriarcat