En la meva modesta opinió una cosa són les zones blaves i un altre el problema del comerç. L’a relació d’ambdues coses tan sols té sentit en aquells indrets on hi ha un flux de vehicles que busca lloc per aparcar per tal d’accedir a una determinada zona o eix comercial. Amb tot el respecte pel Pla 2020, això a hores d’ara no passa a Sant Boi o passa en molts comptats llocs.

El comerç de barri, local, no es manté pas pel flux dels consumidors que arriben en cotxe d’altres parts de la Vila -ni molt menys de fora- es manté pels clients de proximitat i pels que passejant arriben a ell de no massa lluny. Per tant, relacionar a la nostra ciutat zones blaves i comerç no té gaire sentit -es pot donar un altre argument, com la prioritat del vianant enfront del cotxe si es vol, però, en tot cas, el d’afavorir al comerç de proximitat no-.

No té sentit basar una acció urbanística que potser es pot recolzar en altres justificacions -o no- en el tema de la defensa del comerç d’interior de la ciutat. No el té perquè el que és segur que no el fomenta és canviar espais que eren d’ús industrial al costat de carreteres per l’ús comercial. O és que algú pensa que una gran superfície situada en un antic espai industrial a la vora d’una carretera farà de “locomotora” envers, per exemple, una botiga del carrer Gaudí? Si algú pensa això millor que es dediqui a altra cosa que a la gestió urbanística de la “res pública” -i encara menys a la part comercial-.

Jorge Romero, regidor de Gent de Sant Boi – Poble Actiu

[Febrer] Les zones blaves i el comerç de barri