Primer de tot cal dir que el nostre grup municipal -Gent de Sant Boi-CUP-PA- únicament reconeix la le-gitimitat del govern català i rebutja l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Ni compartim ni entenem que una qüestió política pretengui solu-cionar-se amb criteris de legalitat o no i de quina legalitat s’ha d’aplicar, per lògica s’aplicarà d’entrada la que tingui el suport de la força, ara bé, aquesta aplicació serà poc respectada, dèbil i no legitima i, a més, pot ser contestada, generant una espiral de resistència-repressió-resistència que tan sols agreuja la situació. Aquells que deien no estar a favor del 155 no haurien d’acceptar les seves mesu-res, cal posar en dubte la legitimitat de les eleccions anunciades.

En segon lloc hi ha una voluntat per part del govern de l’Estat de judicia-litzar, primer, i criminalitzar, després, un tema que és purament polític i que, a més a més, no és res il·legal en el seu fons segons la mateixa legisla-ció espanyola, perquè recordem que ni l’independentisme ni el desig de portar endavant la independència és res que violi la legislació espanyola, tot el contrari, el Tribunal Constitu-cional espanyol reconeix la legalitat d’aquest pensament. Fem una crida a la tranquil·litat als nostres conve-ïns doncs estem segurs que, pensi el qui pensi cadascú d’ells, el valor de la convivència entre nosaltres, la tole-rància i el civisme no seran trencats

[Novembre] Temps difícils

A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures.

Oh, que cansat estic de la meva co-varda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l’antiga saviesa d’aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort.

Car soc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

[Octubre] Salvador Espriu (1913-1985)

Cosint barris és el nom “comercial” que s’ha donat al pla de millora dels barris de muntanya. El nom indica qui-na és la voluntat política del pla que, teòricament, implica una unió més estreta entre els barris de muntanya i la ciutat, una cohesió interna més forta d’aquests i una connexió entre ells a partir d’infraestructures viàries, això a “grosso modo”. Ara bé, darre-re de tot això rau una qüestió: com ho financem? La resposta de l’equip de govern ha estat l’habitual: donant en-trada a la iniciativa privada a partir de la construcció de blocs de pisos.

Aquesta és la via per finançar tot el projecte i, naturalment, converteix aquest en una altra cosa diferent dels motius que s’han indicat abans, perquè el converteix en un pla de construcció d’habitatges i no en un pla estricte de reurbanització dels barris.

Davant això els veïns afectats han reaccionat amb una rotunda negativa envers el pla i una defensa dels espais naturals santboians.

Creiem que tot això ha de fer que l’equip de govern es replantegi la iniciativa. No es poden fer estudis envers veïns i no tenir-los en comp-te per res, no es pot mantenir que la font de finançament per excel·lència és el recurs al “totxo” i, finalment, cal definir el model de ciutat que vo-lem i si volem una ciutat sostenible o volem una expansió continua impos-sible del nucli urbà

[Setembre] Cosint barris?

El veí de L’Hospitalet Pedro Álvarez va morir fa 25 anys pel tret de pis­tola d’un policia, en presència de la seva parella. Aquesta va descriure perfectament el policia (només es va equivocar en un número de la ma­tricula del cotxe) i el va reconèixer en el moment de la seva detenció. No es va ordenar cap investigació. Cinc dies després, el policia va que­dar en llibertat. Són fets que fa 25 anys que es denuncien. Una vergo­nya i una prova que la justícia només funciona a favor dels de sempre.

Al Ple Municipal de Sant Boi de desembre del 2016, la moció pre­sentada pel nostre grup municipal per l’aclariment del seu assassinat i contra la impunitat policial va tenir el vot a favor de tots els grups del Ple excepte de Ciudadanos.

El passat 10 de juny es va iniciar una campanya per posar el seu nom a la plaça on va ser assassinat. Des de Gent de Sant Boi donem suport a la dita campanya.

Les injustícies i la impunitat (fons voltor, especulació immobiliària, pre­carització laboral, retallades en edu­cació i salut, Llei mordassa…), com en tants altres casos, ha triomfat.

Continuarem lluitant per la demo­cràcia i la justícia, contra la màfia po­lítica i empresarial, i recordem que sempre ens quedarà la memòria: ens diuen combatre és de bojos, ser feli­ços obeint.

[Estiu] Contra la impunitat

En el Ple del passat mes de maig l’equip de govern va presentar l’aprovació d’un procés participatiu en relació amb el Pla general metropolità per a la millora de la xarxa d’espais públics dels barris de muntanya. Nosaltres hi vam votar en contra i ho vam fer per consideracions de fons envers el que és i no és un procés participatiu.

Entenem que una participació no vinculant no és en realitat participa-ció. Pel que entenem del proposat sobre el Pla, aquest “pregunta” el seu parer als veïns sobre determi-nats temes que els afecten però el que aquests diguin, expressin o de-sitgin pot ser o no atès per l’Admi-nistració planificadora. No entenem així els processos participatius. Per a nosaltres, els seus resultats han de ser vinculants, agradin més o menys a les administracions interessades. És més: si d’un procés participatiu surt la desestimació d’un Pla com, per exemple, el general metropolità per a la millora de la xarxa d’espais públics dels barris de muntanya, aquest hauria de ser, en la nostra opi-nió, desestimat. Per a nosaltres no hi ha participació real sense que les de-cisions d’aquesta participació siguin vinculants.

En definitiva, ni estem ni votarem a favor de cap procés participatiu que no sigui un procés deliberatiu de les veïnes no tutelat per l’Administra-ció i que consti de votacions popu-lars vinculants. Si no és això, no és participació.

[Juny] Els processos participatius

Des del 1905 que l’Ateneu Santboià va adquirir el seu nom i va consolidar la seva programació i el seu esperit de difusió cultural han passat moltes coses. Va arribar al seu punt d’esplendor màxim, va acollir grans artistes de l’època, va ser fiscalitzat per una dictadura feixista, va patir l’abandonament de les institucions, va ésser objecte d’especulació immobiliària, va ser ocupat i reomplert de vida i va perdre espais pel deteriorament. Tanmateix, també ara passen coses.

És un espai que acull programació per xics i grans, difonent la cultura com fa cent anys. A més, des de fa gairebé un any viu un projecte d’autoconstrucció que s’està duent a terme a La Terrasseta amb el treball de les voluntàries que s’hi deixen la pell. I és que, d’ençà que un grup de joves el va ocupar i començar a obrir a les santboianes de nou, no ha deixat de créixer i no son poques les persones que hi aporten el seu gra de sorra a través de l’Assocació Amics de l’Ateneu, que neix amb el clar propòsit de mantenir-lo viu.

És per aquestes raons i un bon grapat més que Gent de Sant Boi apostem fermament per un model autogestionat a través d’aquest col·lectiu per tal que la llibertat i l’horitzontalitat que l’han caracteritzat històricament es segueixin estenent any rere any, com a mínim, durant un segle més.

[Maig] Defensem l’Ateneu!

L’atur, l’exclusió social, els salaris de misèria, els problemes del subministrament dels serveis essencials ens comencem a semblar “normals”, també succeeix això amb l’habitatge, però per fortuna moviments socials com la PAH ens recorden la falsedat d’aquesta “normalitat”.

La PAH ha pres novament la iniciativa i ens presenta una acció legislativa davant el Congrés per posar fi als desnonaments i posar les bases per garantir el dret real a un habitatge digne.

Reproduïm els blocs de mesures que recull la proposta de llei de la PAH, que són:

  • Dació en pagament retroactiva
  • Lloguer assequible
  • Stop desnonaments
  • Habitatge social
  • Subministraments garantits

Per falta d’espai material no entrem al detall de totes les mesures que s’inclouen en aquests blocs. Val a dir que totes són assenyades i que inclouen coses com la inembargabilitat de l’habitatge habitual d’avaladors, l’eliminació de clàusules abusives i compensació econòmica per a aquestes, la moratòria sobre desnonaments de primer i únic habitatge, l’increment del parc públic d’habitatge o l’aplicació del Principi de Precaució per garantir que no es tallin els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas sense abans tenir informació sobre la situació dels afectats.

Gent de Sant Boi dona suport a la PAH en la seva lluita, en general, i en aquesta iniciativa legislativa, en particular. Jorge Romero, regidor N

[Abril] Mesures davant el problema de l’habitatge

La candidatura municipal Gent de Sant Boi-CUP-PA creiem fermament en la desprofessionalització de la política, és per això que els nostres regidors retornen el seu sou a la candidatura i aquest és reinvertit en el poble a través de diverses iniciatives tal com la “ImPuríssima” o el suporta campan yes de defensa del territori, antirepressives, etc. Enguany, hem decidit avançar un pas més i engegar un procés participatiu per tal de retornar aquests diners, que considerem propietat del poble, a projectes que serveixin per fer de Sant Boi un millor lloc on viure.

A partir de l’1 de març engega Millorem Sant Boi, una iniciativa que neix amb l’objectiu de finançar econòmicament aquells projectes d’entitats o particulars guiats per criteris

de justícia social, solidaritat i inclusió.

A través de les categories Cultura, Medi ambient i urbanisme i Altres lluites socials es retornaran un total de 3.000 euros a entre 3 i 6 projectes locals innovadors, originals i transformadors.

Els finalistes sortiran d’una votació popular i, posteriorment, un jurat format per membres de l’assemblea i persones del món associatiu, atorgaran els premis.

Les bases de Millorem Sant Boi les podreu trobar a http://www.gentdesantboi.info, així com a les nostres xarxes socials. Per a més informació ens podeu escriure a millorem@gentdesantboi.info

[Març] Millorem Sant Boi!

En la meva modesta opinió una cosa són les zones blaves i un altre el problema del comerç. L’a relació d’ambdues coses tan sols té sentit en aquells indrets on hi ha un flux de vehicles que busca lloc per aparcar per tal d’accedir a una determinada zona o eix comercial. Amb tot el respecte pel Pla 2020, això a hores d’ara no passa a Sant Boi o passa en molts comptats llocs.

El comerç de barri, local, no es manté pas pel flux dels consumidors que arriben en cotxe d’altres parts de la Vila -ni molt menys de fora- es manté pels clients de proximitat i pels que passejant arriben a ell de no massa lluny. Per tant, relacionar a la nostra ciutat zones blaves i comerç no té gaire sentit -es pot donar un altre argument, com la prioritat del vianant enfront del cotxe si es vol, però, en tot cas, el d’afavorir al comerç de proximitat no-.

No té sentit basar una acció urbanística que potser es pot recolzar en altres justificacions -o no- en el tema de la defensa del comerç d’interior de la ciutat. No el té perquè el que és segur que no el fomenta és canviar espais que eren d’ús industrial al costat de carreteres per l’ús comercial. O és que algú pensa que una gran superfície situada en un antic espai industrial a la vora d’una carretera farà de “locomotora” envers, per exemple, una botiga del carrer Gaudí? Si algú pensa això millor que es dediqui a altra cosa que a la gestió urbanística de la “res pública” -i encara menys a la part comercial-.

Jorge Romero, regidor de Gent de Sant Boi – Poble Actiu

[Febrer] Les zones blaves i el comerç de barri

 Fa ben poc que el nostre equip de govern va fer una cosa molt necessària, com era la renovació dels contenidors d’escombraries i de tot el sistema de recollida fent una inversió de milions d’euros.

No tinc cap dubte de la bona voluntat d’aquesta renovació, tampoc en tinc que s’ha fet seguint el criteri dels tècnics, ara bé, molt poc temps després del funcionament ja surten els dubtes envers l’eficiència dels contenidors i de si són o no adients.

No crec que la discussió arreli en la qualitat dels contenidors, segurament és bona -no ho sé, no sóc cap tècnic-, però sí que s’ha de parlar de l’eficiència del conjunt.

És un tema de conscienciar sobre el reciclatge? Diria que no, per una raó senzilla: els antics contenidors ja tenien present el reciclatge, per tant, els usuaris, també. Per a mi la qüestió és relativa a la capacitat del nou dispositiu: fa molt pocs dies un veí il·lustrava amb una fotografia en una xarxa social local el, literalment, col·lapse, dels contenidors situats a la Rambla cantonada amb Carles Martí i Vilà. No sembla un bon començament, cal donar més temps per veure si el sistema funciona o no, però esperem que això no sigui una segona versió del fallit experiment dels contenidors soterrats. La diferència amb aquests és que si el sistema no funciona… el camp experimental ha estat tota la ciutat. En tot cas, Nadal serà una prova de foc per al nou sistema.

Jorge Romero, regidor de Gent de Sant Boi – Poble Actiu

[Gener] Els nous contenidors d’escombraries