En el present mandat s’han potenciat, per part de l’equip de govern, dues grans intervencions urbanístiques com som el PDU i el pla per als barris de muntanya conegut també pel seu “nom comercial” de “Cosint Barris”, ara sembla que li toca a l’àrea de Can Gavarrot.

Nosaltres hem estat crítics amb els dos primers -fins i tot tenim oberta una via judicial en relació al PDU-, si bé hem de reconèixer que el pla dels barris de muntanya ha millorat bastant envers al projecte inicial a causa de la pressió veïnal; en aquest sentit hem de dir que l’equip de govern com a mínim ha sigut sensible i flexible, cosa que aplaudim.

La qüestió de fons en tots aquests plans d’ordenació és que la filosofia és el finançament a través de la construcció d’habitatges privats. Sembla que és impossible trobar altres maneres de finançament i sembla que la privatització de la “res pública”, com també la relativització dels valors i els impactes mediambientals.

A més, tinguem en compte una matisació legal important: que un sòl no sigui no urbanitzable d’especial protecció no significa que… no sigui no urbanitzable ordinari. Pensem que en el cas de Can Gavarrot s’hauria de tenir molta cura en això, i també pensem que potser caldria intentar buscar solucions de finançament de les ordenacions urbanístiques que, en definitiva, no passin sempre pel “totxo”. Molt possiblement això també té a veure amb el model de ciutat que volem.

Jorge Romero, regidor

[Octubre 18] Can Gavarrot

Sant Boi ha de frenar el consum de sòl públic per la construcció d’habitatges. Per això defensem prioritzar les obres de rehabilitació i la utilització de solars sense edificar dins la ciutat i una moratòria en relació a ampliar el sòl urbà més enllà de l’actual.

El municipi encara posseeix un extens territori natural que volem protegir i conservar per les generacions futures. S’ha de tenir molta cura amb el creixement demogràfic, l’Ajuntament no pot actuar com un agent immobiliari i ha de preservar el patrimoni natural existent i per això ha d’haver-hi un Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals, uns recursos naturals amenaçats per infraestructures i construccions diverses.

Amb aquestes premisses prèvies, voldríem cridar l’atenció a la intenció d’edificar en la zona de Can Gavarrot, que efectivament és una zona bastant degradada, sobresortint en aquest aspecte les instal·lacions de Panasfalto. Amb el bonic embolcall de zones verdes, habitatge social, habitatge assequible?, cosir territori, etc. Esperem que no ens fiquem un gol en pròpia porta.

Per tal d’evitar-ho pensem que hem de tenir clares les prioritats de la ciutat però, sobretot, s’ha de tenir clar el model de ciutat que es vol, si una ciutat abocada a l’especulació de tot tipus -incloent la de les “avantatges” de tenir 100.000 habitants o més- o una ciutat sostenible i pensada pels seus veïns i veïnes.

Andrés Castro, regidor

 

[Setembre 18] STOP

En aquest planeta d’homes lliures i dones submises, tota aquella dona que ha lluitat contra aquest model és identificada com a bruixa, lloba negra, amazona, dona fatal portadora de la ruïna. Com a homes, hem de lluitar (més enllà de contra el masclisme) contra el sistema global, que és el patriarcat. I defensar la diferència i desconstruir l’igualitarisme, que no qüestiona el model de societat. Per a què ser iguals, en un món ple de terra salada, cels grisos i mars enfurismats? Existeixen dues nocions del temps. La lineal: els esdeveniments avancen progressivament des d’un principi fins al final. La cíclica: no hi ha principi ni fi, el que ha succeït tornarà a fer-se present en cada període. Però tant en una com en una altra, ressona la frase dels inquisidors alemanys Kramer i Sprenger en el seu Malleus Maleficarum: Tota maldat és poca comparada amb la maldat de les dones. Va sent hora que cavalquem amb les filles del vent, per construir un futur basat en la no-violència, l’esperança, la solidaritat… I no n’hi ha prou amb paritats, números i llenguatges, ha de ser un terratrèmol que desintegri les entranyes del paisatge. Donem-li la benvinguda a la Lilith, que va reclamar i va obtenir la igualtat amb Adam i, amb ella, la seva llibertat.

[Estiu 18] Patriarcat

Acabem de passar un mes de maig ple de festes a la ciutat, junt amb la Festa Major es celebren gairebé tot seguit una altra sèrie de festes com són la capvuitada i les diferents festes de barri. Ara bé, des de ja fa uns anys hi ha un acte paral·lel i autogestionat en les mateixes dates de la Festa Major, es tracta de la Festa Major Alternativa que, ara com ara, ja forma part com a realitat consolidada del conjunt festiu de la ciutat.

Aquest any la Festa Major Alternativa, que es realitza als Jardins de l’Ateneu Santboia, ha tingut una sèrie d’activitats de diferent índole, des d’un concurs de paelles fins a les tradicionals actuacions musicals de la nit -amb diferents grups com Whiskey Dust, Camí de l’Est, Mount Cane, Big Almonds o Beautyfarra entre altres- passant per activitats teatrals com En busca del amor de David Beltrán.

Volem agrair des d’aquesta columna els esforços del col·lectiu d’entitats i persones que fa possible que any rere any la Festa Major Alternativa compleixi dues funcions a parer nostre importantíssimes: generar un nou espai lúdic a la Festa Major i mantenir viu l’Ateneu Santboia omplint-lo d’activitats populars i creatives. Així que…gràcies, companys, per fer realitat per 15 vegades la Festa i per creure en la cultura feta des del poble i per al poble!

Jorge Romero Gil, regidor

[Juny 18] La Festa Major Alternativa

El Regne d’Espanya és un règim polític amb un inquietant dèficit democràtic. La llei Mordassa, la llei Corcuera de la puntada en la porta, etcètera en són clars exemples. La  dissidència i la protesta estan perseguides des de fa ja massa temps, amb l’espasa de Dàmocles de ser acusats de terrorisme. El canvi del règim franquista a la monarquia parlamentària ha estat tan sols un somni d’estiu. Les paraules del monarca, les actituds del Govern d’Espanya, pròpies d’un estat autoritari, sense respecte a la divisió de poders, on el Govern central està manipulant, en funció dels seus interessos, el poder judicial (o és potser a l’inrevés?) en són només uns exemples. Comprenem les arrels dels conflictes i busquem una solució? O debatem, en una discussió sense rumb, de preguntes sense resposta, de rèpliques i dúpliques? Posicions enfrontades que són una nova baula de la cadena que ens arrossega a tots. Tan impossible és el respecte a les persones, a les seves idees, fomentant la llibertat de pensament i d’expressió? Fruits d’un esperit obert que basteixen una convivència cívica i… potser fraternal? Per què s’ha de tenir por d’aquest riu de soroll, espontani, lliure, multiforme, enriquidor, vibrant? Una obra simfònica o almenys orgànicament polifònica.

[Maig 18] Atado y bien atado

Primer de tot felicitar a tot aquells que estan treballant per la millora de la sostenibilitat a Sant Boi i que han aconseguit el premi a la Ciutat Mes Sostenible 2017. Sempre és important que se’t reconeguin de forma pública i mediàtica els esforços de la ciutat. Malauradament, molta d’aquesta feina sembla més orientada a aconseguir aquest ressò mediàtic i no pas a aconseguir uns resultats mediambientalment significatius de reducció del consum d’energia, d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) o de generació de residus. Pel que fa a l’energia, segons dades  del propi Ajuntament, el gruix del consum prové de la mobilitat amb un 56% del total. Dels GEH la mobilitat també és el sector amb mes pes amb un 38%. Creuen realment que amb tan sols una reducció a 30 km/h es fa de Sant Boi una ciutat on es pugui circular de manera segura amb bicicleta o patinet? Els carrils bici són trams inconnexes, no segregats i amb un manteniment nul. On son les mesures destinades a influir directament en el volum de trànsit motoritzat? Dels GEH, els que corresponen directament a l’Ajuntament (enllumenat públic, equipaments…) tan sols representen un 2% del total. Doncs bé, el gruix de les accions per a la reducció de la despesa energètica i dels GEH iniciades pel consistori incideixen tan sols en aquest 2%. Quasi totes són mesures bones i necessàries, però poc prioritàries.

[Abril] Una ciutat realment sostenible

D ins del formulisme dels Plens de l’Ajuntament, el recurs de les preguntes a l’Equip de Govern és potser la part que més m’atreu. Preocupar-nos pels problemes de Sant Boi i els santboians i santboianes i intentar solucionar-los: aquesta és la nostra obligació. Parlar de la nostra ciutat no és obstacle, però, per opinar sobre la guerra de Síria, el conflicte palestí o adherir-se a mil i una accions solidàries. Que sí! Que som universalistes i ciutadans del món! Però això és compatible amb estimar la teva terra, el lloc on vius, ser  profundament local i alhora lluitar per l’amor i la justícia al món. Per això m’interessa moltíssim saber l’estat dels col·lectius veïnals, empresarials, culturals, esportius, socials…El parc Agrari. El PDU. La Fundació Marianao. El Carrilet. La Unión Extremeña. Els barris de muntanya. Biblioteques, teatres. Les cadires de rodes ensopegant a les voreres. El  Mercadona, els mercats municipals. El que va ser, és, i serà l’Ateneu. Tenim platja? Les colònies de gats. Can Dimoni. Els grafiters. Les inacabables obres en la carretera. Els desnonaments. La pobresa energètica. La pobresa cultural. I més i més…Els humils, els desheretats, els homes i dones del carrer, les classes populars, estem en tots els racons del planeta.

[Març 18] Alguna pregunta més?

E l passat 23 de gener va haver-hi un altre desnonament a Sant Boi. Aquest cop, però, gràcies a la mobilització popular exercida a través de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) va ser aturat. El problema de l’habitatge a Sant Boi és ben sabut que és greu. A banda del desnonaments, desenes i desenes de joves que no poden emancipar-se pels abusius preus del lloguer i un Ajuntament que més enllà de les paraules no ofereix solucions reals. Bancs i grans propietaris amb pisos buits i, entretant, una emergència habitacional cada cop més latent. I les solucions de l’Ajuntament passen per seguir construint i construint i seguir alimentant una nova bombolla especulativa (PDU, Cosint barris…). El problema de l’habitatge se suma a d’altres que segueixen, també, sense solució. Una taxa d’atur pels núvols, feines precàries i temporalitat, un entorn rural cada cop més degradat, pipicans en un estat lamentable, augment de les tarifes del transport públic i una ciutat per on sabem que és impossible desplaçar-se en bici. Però per sort ens  queden signes de resistència col·lectiva que fan no perdre l’esperança. Davant d’un equip de govern que no soluciona els problemes reals, exemples com el de la PAH ens demostren que si el present és de lluita i mobilització, el futur és nostre.

Seguim!

[Febrer 18] Construint resistències

Aquestes últimes setmanes portem unes dinàmiques de suposats dies històrics, que oculten les preocupacions que afecten la vida quotidiana dels habitants de Sant Boi. Poden ser petits inconvenients, que els afectats veuen amb intranquil·litat. Tenim el conflicte de les persones que viuen al Camí del Llor amb una associació, l’existència de la qual  esconeixien fin fa algunes setmanes. No són veïns d’aquest carrer, i sense haver-los consultat, tracten de canviar el sentit de la circulació rodada, ubicació d’escombraries, etc. També els problemes de convivència a la Rambla Rafael Casanoves entre els residents i el grup d’individus que maneguen el tripijoc de droga a la zona del quiosc, amb desordres habituals. I els senglars? Pels carrers passejant fins a arribar a plaça Catalunya. Existeix un pla d’acció per controlar-los? Quant al govern municipal, com va poder renunciar l’any  passat a 253.000 euros justificant la renúncia a la subvenció al no haver trobat els candidats adequats al perfil professional. No devia ser, potser, perquè només es van donar dotze dies per gestionar tot el procés? I el portal de transparència? Manifestament millorable! Després de dos anys d’entrada en vigor de la llei encara no incorpora tota la informació que legalment s’ha de publicar.

]Desembre] La vida quotidiana

Primer de tot cal dir que el nostre grup municipal -Gent de Sant Boi-CUP-PA- únicament reconeix la le-gitimitat del govern català i rebutja l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Ni compartim ni entenem que una qüestió política pretengui solu-cionar-se amb criteris de legalitat o no i de quina legalitat s’ha d’aplicar, per lògica s’aplicarà d’entrada la que tingui el suport de la força, ara bé, aquesta aplicació serà poc respectada, dèbil i no legitima i, a més, pot ser contestada, generant una espiral de resistència-repressió-resistència que tan sols agreuja la situació. Aquells que deien no estar a favor del 155 no haurien d’acceptar les seves mesu-res, cal posar en dubte la legitimitat de les eleccions anunciades.

En segon lloc hi ha una voluntat per part del govern de l’Estat de judicia-litzar, primer, i criminalitzar, després, un tema que és purament polític i que, a més a més, no és res il·legal en el seu fons segons la mateixa legisla-ció espanyola, perquè recordem que ni l’independentisme ni el desig de portar endavant la independència és res que violi la legislació espanyola, tot el contrari, el Tribunal Constitu-cional espanyol reconeix la legalitat d’aquest pensament. Fem una crida a la tranquil·litat als nostres conve-ïns doncs estem segurs que, pensi el qui pensi cadascú d’ells, el valor de la convivència entre nosaltres, la tole-rància i el civisme no seran trencats

[Novembre] Temps difícils