El Regne d’Espanya és un règim polític amb un inquietant dèficit democràtic. La llei Mordassa, la llei Corcuera de la puntada en la porta, etcètera en són clars exemples. La  dissidència i la protesta estan perseguides des de fa ja massa temps, amb l’espasa de Dàmocles de ser acusats de terrorisme. El canvi del règim franquista a la monarquia parlamentària ha estat tan sols un somni d’estiu. Les paraules del monarca, les actituds del Govern d’Espanya, pròpies d’un estat autoritari, sense respecte a la divisió de poders, on el Govern central està manipulant, en funció dels seus interessos, el poder judicial (o és potser a l’inrevés?) en són només uns exemples. Comprenem les arrels dels conflictes i busquem una solució? O debatem, en una discussió sense rumb, de preguntes sense resposta, de rèpliques i dúpliques? Posicions enfrontades que són una nova baula de la cadena que ens arrossega a tots. Tan impossible és el respecte a les persones, a les seves idees, fomentant la llibertat de pensament i d’expressió? Fruits d’un esperit obert que basteixen una convivència cívica i… potser fraternal? Per què s’ha de tenir por d’aquest riu de soroll, espontani, lliure, multiforme, enriquidor, vibrant? Una obra simfònica o almenys orgànicament polifònica.

[Maig 18] Atado y bien atado

Primer de tot felicitar a tot aquells que estan treballant per la millora de la sostenibilitat a Sant Boi i que han aconseguit el premi a la Ciutat Mes Sostenible 2017. Sempre és important que se’t reconeguin de forma pública i mediàtica els esforços de la ciutat. Malauradament, molta d’aquesta feina sembla més orientada a aconseguir aquest ressò mediàtic i no pas a aconseguir uns resultats mediambientalment significatius de reducció del consum d’energia, d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) o de generació de residus. Pel que fa a l’energia, segons dades  del propi Ajuntament, el gruix del consum prové de la mobilitat amb un 56% del total. Dels GEH la mobilitat també és el sector amb mes pes amb un 38%. Creuen realment que amb tan sols una reducció a 30 km/h es fa de Sant Boi una ciutat on es pugui circular de manera segura amb bicicleta o patinet? Els carrils bici són trams inconnexes, no segregats i amb un manteniment nul. On son les mesures destinades a influir directament en el volum de trànsit motoritzat? Dels GEH, els que corresponen directament a l’Ajuntament (enllumenat públic, equipaments…) tan sols representen un 2% del total. Doncs bé, el gruix de les accions per a la reducció de la despesa energètica i dels GEH iniciades pel consistori incideixen tan sols en aquest 2%. Quasi totes són mesures bones i necessàries, però poc prioritàries.

[Abril] Una ciutat realment sostenible

D ins del formulisme dels Plens de l’Ajuntament, el recurs de les preguntes a l’Equip de Govern és potser la part que més m’atreu. Preocupar-nos pels problemes de Sant Boi i els santboians i santboianes i intentar solucionar-los: aquesta és la nostra obligació. Parlar de la nostra ciutat no és obstacle, però, per opinar sobre la guerra de Síria, el conflicte palestí o adherir-se a mil i una accions solidàries. Que sí! Que som universalistes i ciutadans del món! Però això és compatible amb estimar la teva terra, el lloc on vius, ser  profundament local i alhora lluitar per l’amor i la justícia al món. Per això m’interessa moltíssim saber l’estat dels col·lectius veïnals, empresarials, culturals, esportius, socials…El parc Agrari. El PDU. La Fundació Marianao. El Carrilet. La Unión Extremeña. Els barris de muntanya. Biblioteques, teatres. Les cadires de rodes ensopegant a les voreres. El  Mercadona, els mercats municipals. El que va ser, és, i serà l’Ateneu. Tenim platja? Les colònies de gats. Can Dimoni. Els grafiters. Les inacabables obres en la carretera. Els desnonaments. La pobresa energètica. La pobresa cultural. I més i més…Els humils, els desheretats, els homes i dones del carrer, les classes populars, estem en tots els racons del planeta.

[Març 18] Alguna pregunta més?

E l passat 23 de gener va haver-hi un altre desnonament a Sant Boi. Aquest cop, però, gràcies a la mobilització popular exercida a través de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) va ser aturat. El problema de l’habitatge a Sant Boi és ben sabut que és greu. A banda del desnonaments, desenes i desenes de joves que no poden emancipar-se pels abusius preus del lloguer i un Ajuntament que més enllà de les paraules no ofereix solucions reals. Bancs i grans propietaris amb pisos buits i, entretant, una emergència habitacional cada cop més latent. I les solucions de l’Ajuntament passen per seguir construint i construint i seguir alimentant una nova bombolla especulativa (PDU, Cosint barris…). El problema de l’habitatge se suma a d’altres que segueixen, també, sense solució. Una taxa d’atur pels núvols, feines precàries i temporalitat, un entorn rural cada cop més degradat, pipicans en un estat lamentable, augment de les tarifes del transport públic i una ciutat per on sabem que és impossible desplaçar-se en bici. Però per sort ens  queden signes de resistència col·lectiva que fan no perdre l’esperança. Davant d’un equip de govern que no soluciona els problemes reals, exemples com el de la PAH ens demostren que si el present és de lluita i mobilització, el futur és nostre.

Seguim!

[Febrer 18] Construint resistències

Aquestes últimes setmanes portem unes dinàmiques de suposats dies històrics, que oculten les preocupacions que afecten la vida quotidiana dels habitants de Sant Boi. Poden ser petits inconvenients, que els afectats veuen amb intranquil·litat. Tenim el conflicte de les persones que viuen al Camí del Llor amb una associació, l’existència de la qual  esconeixien fin fa algunes setmanes. No són veïns d’aquest carrer, i sense haver-los consultat, tracten de canviar el sentit de la circulació rodada, ubicació d’escombraries, etc. També els problemes de convivència a la Rambla Rafael Casanoves entre els residents i el grup d’individus que maneguen el tripijoc de droga a la zona del quiosc, amb desordres habituals. I els senglars? Pels carrers passejant fins a arribar a plaça Catalunya. Existeix un pla d’acció per controlar-los? Quant al govern municipal, com va poder renunciar l’any  passat a 253.000 euros justificant la renúncia a la subvenció al no haver trobat els candidats adequats al perfil professional. No devia ser, potser, perquè només es van donar dotze dies per gestionar tot el procés? I el portal de transparència? Manifestament millorable! Després de dos anys d’entrada en vigor de la llei encara no incorpora tota la informació que legalment s’ha de publicar.

]Desembre] La vida quotidiana

Primer de tot cal dir que el nostre grup municipal -Gent de Sant Boi-CUP-PA- únicament reconeix la le-gitimitat del govern català i rebutja l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Ni compartim ni entenem que una qüestió política pretengui solu-cionar-se amb criteris de legalitat o no i de quina legalitat s’ha d’aplicar, per lògica s’aplicarà d’entrada la que tingui el suport de la força, ara bé, aquesta aplicació serà poc respectada, dèbil i no legitima i, a més, pot ser contestada, generant una espiral de resistència-repressió-resistència que tan sols agreuja la situació. Aquells que deien no estar a favor del 155 no haurien d’acceptar les seves mesu-res, cal posar en dubte la legitimitat de les eleccions anunciades.

En segon lloc hi ha una voluntat per part del govern de l’Estat de judicia-litzar, primer, i criminalitzar, després, un tema que és purament polític i que, a més a més, no és res il·legal en el seu fons segons la mateixa legisla-ció espanyola, perquè recordem que ni l’independentisme ni el desig de portar endavant la independència és res que violi la legislació espanyola, tot el contrari, el Tribunal Constitu-cional espanyol reconeix la legalitat d’aquest pensament. Fem una crida a la tranquil·litat als nostres conve-ïns doncs estem segurs que, pensi el qui pensi cadascú d’ells, el valor de la convivència entre nosaltres, la tole-rància i el civisme no seran trencats

[Novembre] Temps difícils

A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures.

Oh, que cansat estic de la meva co-varda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l’antiga saviesa d’aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort.

Car soc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

[Octubre] Salvador Espriu (1913-1985)

Cosint barris és el nom “comercial” que s’ha donat al pla de millora dels barris de muntanya. El nom indica qui-na és la voluntat política del pla que, teòricament, implica una unió més estreta entre els barris de muntanya i la ciutat, una cohesió interna més forta d’aquests i una connexió entre ells a partir d’infraestructures viàries, això a “grosso modo”. Ara bé, darre-re de tot això rau una qüestió: com ho financem? La resposta de l’equip de govern ha estat l’habitual: donant en-trada a la iniciativa privada a partir de la construcció de blocs de pisos.

Aquesta és la via per finançar tot el projecte i, naturalment, converteix aquest en una altra cosa diferent dels motius que s’han indicat abans, perquè el converteix en un pla de construcció d’habitatges i no en un pla estricte de reurbanització dels barris.

Davant això els veïns afectats han reaccionat amb una rotunda negativa envers el pla i una defensa dels espais naturals santboians.

Creiem que tot això ha de fer que l’equip de govern es replantegi la iniciativa. No es poden fer estudis envers veïns i no tenir-los en comp-te per res, no es pot mantenir que la font de finançament per excel·lència és el recurs al “totxo” i, finalment, cal definir el model de ciutat que vo-lem i si volem una ciutat sostenible o volem una expansió continua impos-sible del nucli urbà

[Setembre] Cosint barris?

El veí de L’Hospitalet Pedro Álvarez va morir fa 25 anys pel tret de pis­tola d’un policia, en presència de la seva parella. Aquesta va descriure perfectament el policia (només es va equivocar en un número de la ma­tricula del cotxe) i el va reconèixer en el moment de la seva detenció. No es va ordenar cap investigació. Cinc dies després, el policia va que­dar en llibertat. Són fets que fa 25 anys que es denuncien. Una vergo­nya i una prova que la justícia només funciona a favor dels de sempre.

Al Ple Municipal de Sant Boi de desembre del 2016, la moció pre­sentada pel nostre grup municipal per l’aclariment del seu assassinat i contra la impunitat policial va tenir el vot a favor de tots els grups del Ple excepte de Ciudadanos.

El passat 10 de juny es va iniciar una campanya per posar el seu nom a la plaça on va ser assassinat. Des de Gent de Sant Boi donem suport a la dita campanya.

Les injustícies i la impunitat (fons voltor, especulació immobiliària, pre­carització laboral, retallades en edu­cació i salut, Llei mordassa…), com en tants altres casos, ha triomfat.

Continuarem lluitant per la demo­cràcia i la justícia, contra la màfia po­lítica i empresarial, i recordem que sempre ens quedarà la memòria: ens diuen combatre és de bojos, ser feli­ços obeint.

[Estiu] Contra la impunitat

En el Ple del passat mes de maig l’equip de govern va presentar l’aprovació d’un procés participatiu en relació amb el Pla general metropolità per a la millora de la xarxa d’espais públics dels barris de muntanya. Nosaltres hi vam votar en contra i ho vam fer per consideracions de fons envers el que és i no és un procés participatiu.

Entenem que una participació no vinculant no és en realitat participa-ció. Pel que entenem del proposat sobre el Pla, aquest “pregunta” el seu parer als veïns sobre determi-nats temes que els afecten però el que aquests diguin, expressin o de-sitgin pot ser o no atès per l’Admi-nistració planificadora. No entenem així els processos participatius. Per a nosaltres, els seus resultats han de ser vinculants, agradin més o menys a les administracions interessades. És més: si d’un procés participatiu surt la desestimació d’un Pla com, per exemple, el general metropolità per a la millora de la xarxa d’espais públics dels barris de muntanya, aquest hauria de ser, en la nostra opi-nió, desestimat. Per a nosaltres no hi ha participació real sense que les de-cisions d’aquesta participació siguin vinculants.

En definitiva, ni estem ni votarem a favor de cap procés participatiu que no sigui un procés deliberatiu de les veïnes no tutelat per l’Administra-ció i que consti de votacions popu-lars vinculants. Si no és això, no és participació.

[Juny] Els processos participatius