La CUP de Sant Boi davant la violació múltiple a una dona abandonada a la nostra vila

Consternades, enrabiades. Quan encara estem paint que els violadors del cas ‘La Manada”, un any després del seu crim, puguin assistir de nou a les Festes de Sant Fermín, coneixem una nova víctima del sistema patriarcal i revivim com s’engega la maquinària de fang que carrega la responsabilitat a l’agredida i excusa als agressors. Legitimació de la violència, cultura de la violació i impunitat. El còctel que ens apropa un pas més a l’abisme. Segur que va oposar resistència? Perquè va marxar amb ells si no volia res? Que fa una noia sola a aquestes hores? Les preguntes de la ignomínia. La justícia cega i el periodisme-propaganda d’un estat que ha trencat el seu contracte social amb totes les dones que l’habiten. La consigna és clara: Si no us maten, no us vau resistir prou. La història es repeteix, primer com a tragèdia, després com a farsa, no hi haurà justícia pels criminals, no per part d’uns jutjats que avui mateix han permès retornar al carrer als agressors que després d’una violació grupal van abandonar a la víctima a l’estació de ferrocarrils del nostre poble. Ja ens ho avançava Brecht, hi ha jutges absolutament incorruptibles, res ni ningú els pot incitar a impartir justícia.

I malgrat tot, les institucions tenen una nova oportunitat per refer el vincle amb les dones, per convertir el cas ‘La Manada’ en un error judicial aïllat encara subsanable. Tenen una nova oportunitat, potser la última, per, aquest cop si, fer justícia. És per això que GDSB-CUP Sant Boi demanem al nostre Ajuntament que, en tant que la víctima va ésser trobada al nostre poble, es presenti com a acusació particular i lluiti amb urpes i dents el reconeixement de la violació i la imposició de les penes previstes pel codi penal. Si així ho decideixen, ens hi trobaran al costat en aquesta lluita, si no, seguirem denunciant la complicitat de tots els engranatges que permeten l’esgarrifosa realitat, on la por forma part del dia a dia de la meitat de la població.

Consternades, enrabiades, clar que, com deia Benedetti, amb el temps la pesada consternació anirà passant i la ràbia quedarà, fent-se més clara. Feminisme o barbàrie. La manada som nosaltres i els carrers seran sempre nostres. Que ho recordin com a l’última cosa a recordar, davant cada agressió, resposta popular i col·lectiva, on no arribin les institucions, com sempre, hi arribarà el poble.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s